ANNA GALÍ

L'any 2017 l'Anna Galí va perdre el seu fill de 18 anys per culpa d'una sobredosi.
Time on Quaaludes and red wine", És una exposició amb imatges i textos que Galí va trobar i que mostren la vida que tenia el noi sota l'aparença de normalitat que oferia en el seu dia a dia.
MIREIA SALLARÉS

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Treballa com a realitzadora independent de documentals.
Logotip:
JOAN FONTCUBERTA

Llicenciat en Ciències de la informació, Fontcuberta és professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat Harvard de Cambridge (Massachusetts), funcions que exerceix simultàniament amb la seva col·laboració amb diverses publicacions especialitzades en imatge. El 1980 va ser cofundador de la revista Photovision, editada en format bilingüe espanyol i anglès, ocupant el càrrec de redactor en cap
ANDRES HISPANO

Mercè Alsina va néixer a Cardedeu, l'any 1966. Ha comissariat diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art.
MERCÈ ALSINA
.jpg)
Fèlix Pérez-Hita va néixer a Barcelona, l'any 1967. És realitzador, guionista i editor.
Fèlix Pérez-Hita
Chema Madoz va néixer a Madrid, l'any 1958. Ha realitzat moltes exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i la seva obra és molt respectada per la crítica. Amant del blanc i negre.
.jpg)
Chema Madoz
Mia Pearlman

Des que va rebre el títol de llicenciat en belles arts per la Universitat de Cornell el 1996, Mia Pearlman ha exposat internacionalment a nombroses galeries, espais sense ànim de lucre i museus els seus treballs
.jpg)
Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, en 1955, William Kentridge és una de les veus de referència en l'art contemporani internacional. Creador dels seus dibuixos, s'han presentat en museus arreu de tot el món.
William Kentrididge
VICENÇ VIAPLANA

Vicenç Vilaplana va néixer el 1955. El seu mètode predilecte és la pintura acrílica amb la qual crea una distorsió de la realitat que et permet endinsar-te en el seu món.
WERONIKA GĘSICKA
Weronika és una artista visual polonesa que té com a mètode de creació predilecte la fotografia.
En els seus projectes tracta temes relacionats amb la memòria, els seus mecanismes i les teories científiques i pseudocientífiques. Sovint treballa amb material d’arxiu i amb imatges trobades a internet.
No place like home
Una llar confortable és, segurament, un espai lliure de temors i inseguretats. És una fortalesa, la consistència de la qual depèn del fet que no es qüestionin els seus fonaments. L'artista polonesa Weronika Gęsicka (1984) treballa des de la fascinació, l'arxiu i la memòria en una elaborada desconstrucció de tot el que representa la llar, aquesta idea de llar que ens va arribar des de la publicitat, la propaganda i les pantalles. A partir de fotografies manipulades, collages, instal·lacions i escultures, Gęsicka reflexiona sobre les implicacions d'una estètica domèstica que mai ha estat innòcua ni innocent.




ERWIN WURM
Erwin és un escultor conceptual que trenca totes les normes acadèmiques de la escultura per donar una experiència inoblidable a l'espectador.
El seu propòsit és caviar la manera en la que veiem els objectes quotidians alhora que ens porta a reflexionar sobre la nostra relació amb aquests objectes.
Les seves escultures aprofundeixen en la relació entre abstracció i representació, presentant objectes familiars d’una manera sorprenent que anima l’espectador a veure’ls amb noves formes. En les seves obres, sovint explora hàbits quotidians, així com qüestions existencials, centrant-se en els objectes que ens ajuden a afrontar el dia a dia i a través dels quals ens definim. Entre ells es troben els objectes materials que ens envolten: la roba que portem, els cotxes que conduïm, el menjar que mengem i les cases on vivim.
Amb les seves escultures d’un minut, en què l’espectador es converteix en una obra d’art per un temps limitat, Wurm esborra la frontera entre l’escultura i l’espectador. La presència estàtica de l’escultura s’inverteix, convertint-se en un procés participatiu que incorpora el propi cos de l’espectador.
One minute forever
En aquesta exposició l'aritsta juga amb la participació del públic, fent-la una experiència lúdica alhora que intel·lectual i filosòfica. Ens dona objectes del nostre dia a dia i proposa que nosaltres passem a ser part de l'obra escultòrica i quedam retratats per a l'eternitat en una fotografia.



