CINEMA D'AUTOR
L'inici de la classificació s'origina a la dècada dels 60.
Un grup de crítics de cinema francesos es plantegen interrogants del rol del director en la pel·lícula. Aquest de sortida és causat en part per el corrent cinematogràfic Nouvelle Vague.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
Tenen un segell propi del director.
Creació al marge dels estudis i la indústria cinematogràfica, característica que dona pas a confusió amb el cinema independent).
Visió particular de la societat que l’envolta.
Tractament audiovisual propi i gairebé exclusiu del director.
Tractament de temes conflictius o que inviten a la reflexió del públic.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
Elements identificables en l’obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent.
Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres.
Treball recurrent amb els mateixos actors o actrius, muses de les seves obres.
DIRECTORS
QUENTIN TARANTINO
Pel·lícules:
Pulp Fiction (1994)
Kill Bill (2003)
Kill Bill 2 (2004)
Once Upon a Time in Hollywood (2019)
Woody Allen
Pel·lícules:
Annie Hall (1977)
Midnight in Paris (2011)
Manhanttan (1979)
To Rome with Love (2012)
Alfred Hitchcock
Pel·lícules:
Charles Chaplin
Pel·lícules:
The Face on the Bar Room Floor (1914)
Federico Fellini
Pel·lícules:
Pulpfiction (1994)
DOGMA 96
Com bé indica el seu nom, el moviment Dogma 95 va sorgir l'any 1995 a Copenhaguen, Dinamarca. Dogma 95 es va iniciar per la celabració del centenari del cinema, és a dir, cent anys després de que els germans Lumière fessin la seva primera projecció.
Thomas Vinterberg i Lars von Trier, dos directors danesos, el van crear per reivindicar el poder dels directors com a artistes. Volien lluitar contra la nova tendència de Hollywood, demostrar que tothom podia fer cine, que no es necessitaven grans efectes especials, només un bon guió.
Aquests dos directors van crear un manifest amb un decàleg de normes que calia seguir per a que les pel·lícules fossin considerades Dogma.
MANIFEST:
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
El rodatge ha d’haver estat realitzat exclusivament en espais exteriors.
El so de la producció audiovisual ha de ser el real de la filmació; no està permès separar las imatges del so, i no és permès afegir música ni doblar en postproducció.
La filmació ha de realitzar-se 100% càmera en ma.
Utilitzar filtres o efectes especials de qualsevol tipus no està permès.
Els fets narrats han de ser completament contemporanis, no es poden fer canvis temporals ni geogràfics.
No s’accepten les pel·lícules de gènere.
El format resultant ha de ser 35 mm normal (format acadèmic).
El nom del director no pot aparèixer als crèdits.
DIRECTORS
Pel·lícules:
Pel·lícules:
De største helte (1996)
Festen (1998)
Pel·lícules:
Mifune sidste sang (1999)
Øen i fuglegaden (1997)
Pel·lícules:
The King is Alive (2000)
Festen (1998)
EXPRESSIONISME ALEMANY
Alemanya finals segle XIX i principis del XX. Era una època d'esscassetat econòmica en la qual les persones estaven amagades amb les circumstàncies. Aquesta amargura va provocar un rebuig per la realitat, causant una distorsió per arribar als sentiments de l'espectador.
CARACTERISTIQUES CONCEPTUALS
Voli expressar els sentiments de manera intensa, sense importar realitat exterior.
Defensaven la llibertat de la forma, els colors i la deformació de la realitat.
Les representacions predominants van ser la por, l’horror i la lletjaltat.
CARACTERISTIQUES FORMALS
Espais ovals per donar una sensació d'opressió i vigilància.
Plans oblics per suscitar vertigen.
Perspectives falsejades.
Moltes línies obliqües i diagonals.
Objectes asimètrics de caràcter antinaturalista.
Intens clarobscurs (expressió de la dualitat de l'individu confrontat amb el seu món interior), jugaven amb llums i ombres. Llum minvant.
Exageració interpretativa, gairebé teatral. Exageren les emocions al màxim a l'hora de plasmar sentiment extrems.
Maquillatge diferent per facilitar l'exageració.
DIRECTORS
Karl Boese
Pel·lícules:
El Golem (1920)
Fritz Lang
Pel·lícules:
Die Spinnen (1919)
Metrópolis (1927)
F.W. Murnau
Pel·lícules:
Der Knabe In Blau (1919)
Nosferatu (1922)
Georg Wilhelm Pabst
Pel·lícules:
Der Schatz (1923)
Gräfin Donelli (1924)
Nosferatu (1922)
SURREALISME
Sorgeix al 1919 a França.
Està impulsat per la teoria dels somnis, l'inconscient i la seva interpretació d'en Sigmund Freud.
Feien servir l'escriptura automàtica, és a dir, escriure el primer que se't passa pel cap, sense filtres. Amb aquest mètode trencaven amb les normes establertes, resultat innovador.
CARACTERISTIQUES FORMALS
-
Ús de diferents velocitats de gravació.
-
Travelings de seguiment del personatge.
-
Plans picats de poca duració i seguits, per donar-li ritme.
-
Efectes òptics per que sigui més abstracte i irracional.
-
Unions entre seqüències absurd, canvis d’espai bruscs sense sentit.
-
Superposició d’imatges. Fosa en negre.
-
Divisió en actes.
CARACTERISTIQUES CONCEPTUALS
-
Representaven somnis,.
-
Volien acabar amb la burgesia.
-
Volien sorprende.
-
Creen una realitat que no pot existir.
-
Fan servir el temps i l’espai d'una manera molt confusa.
DIRECTORS
salvador dalí
Pel·lícules:
Un perro andaluz (1929)
La edad de oro (1930)
Luis Buñuel
Pel·lícules:
Un perro andaluz (1929)
La edad de oro (1930)
Las Huerdes, tierra sin pan (1933)
Fernand Léger
Pel·lícules:
Germaine Dulac
Pel·lícules:
La coquille et le clergyman (1928)
Han Richter
Pel·lícules:
Filmstudie (1928)
Man Ray
Pel·lícules:
Le retour à la raison (1923)
La estrella de mar (1928)
L'edat d'Or (1930)
.png)
.png)
NEOREALISME ITALIÀ
Es situa a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Va revolucionar ètica i estèticament el cinema de tot el món i va influir en literatura. Era un corrent bastant eclèctic.
CARACTERISTIQUES FORMALS
Els actor no eren professionals, explicaven la teva vida tal com eren, no actuaven. Pressupost baix, fer escenes llargues sense talls per expressar millor la realitat.
Aspectes tècnics: trames ambientades en els sectors més desafavorits. Actors professionals i no professionals. NO tenien recursos, per tant ambientades en ambients naturals.
Imatge i participació de la dona.
CARACTERISTIQUES CONCEPTUALS
Punt de vista objectiu, directe.Rebutgen la màgia.
Ho volien representar tot tal i com era. No exclouen elements de la realitat.
Argument: era un tema social, proper a la classe treballadora. Plasmaven una transparència envers la realitat com mai s’havia mostrat, criticava la societat.
La figura del cineasta canvia, fan cinema per mostrar la realitat i mostrar les coses.
DIRECTORS
Luchino Visconti
Pel·lícules:
Roberto Rossellini
Pel·lícules:
Roma città aperta (1945)
Desiderio (1946)
Paisà (1946)
Germania anno zero (1948)
Vittorio di Sica
Pel·lícules:
La porta del cielo (1946)
Sciuscià (1946)
Miracolo a Milano (1951)
Giuseppe de Santis
Pel·lícules:
Caccia tragica (1947)
Riso amaro (1949)
Non c'e pace fra gli ulivi (1950)
Federico Fellini
Pel·lícules:
Luci del varietà (1950)
Lo sceicco bianco (1952)
I vitelloni (1953)
L'amore in città (1953)
NOVELLE VAGUE
Aquest moviment es situa a França durant la postguerra. A finals de la dècada dels 50 fins als 65.
En 1958, Francia es troba en una situació de crisis en l’àmbit de la política.
El conflicte d’Argelia provocà entre 1954 i 1962, dos milions de joves fossin enviats a un altre continent per combatre guerres no reconegudes oficialment.
Rebutjava la manera tradicional de fer pel·lícules i afavoria a la innovació.
És considerat un dels corrents més influents del cinema ja que marca un abans i un després en la història cinematogràfica
Va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica, i més en concret de les pàgines de la revista francesa Cahiers du Cinéma.
Fundada al 1951 per André Bazin i J. Doniol Valcrose, va agrupar a crítics de cinema provinents d'una generació que es va anar preparant durant diversos anys com cinèfils aficionats, fidels espectadors dels cinema-clubs i especialment de la cinematografia francesa.
André Bazin seria el fundador i el membre més adult de la revista. Considerat "l'artífex" en termes teòrics de la Nova Ona. Va ser a Cahiers du Cinéma on per primera vegada es va exposar el concepte de "auteur" (autor). Aquest concepte es basava en la idea d'Andre Bazin que el cineasta hauria plasmar part de la seva ànima en l'obra realitzada.
Gràcies a l'actitud rebel dels directors el cinema va canviar radicalment i el cinema modern va néixer amb les seves pel·lícules.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
Valoraven la innovació en tots els ambits, feien ús de tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.
Busquen la veritat humana des de l'experiència artística. per exposar-la amb la major sinceritat possible.
Les històries no eren lineals narrativament.
Dos corrents que van influir en la Nouvelle Vague ca ser el neorealisme italià i el cinema negre.
Buscaven l'experimentació i mantenien un esperit iconoclasta, és a dir, rebutjaven la veneració de les imatges.
Estava molt lligat a els esdeveniments de l'època, amb la societat i la política.
Feien ús de la ironia.
La temàtica tractava d'experiències vitals representades per personatges que es comporten i actuen de manera immoral i són irresponsables amb les seves vides. Normalment no tenen un objectiu a la vida o vincles familiars, per tant donaven pas a situacions estrambòtiques en les quals una persona normal no acabaria.
Les relacions amoroses estan plenes de complexitats.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
No utilitzaven el trípode, causant escenes més dinàmiques.
Mai gravaven en estudis, sempre ho feien en
localitzacions reals.
Els directors donaven la llibertat als actors de crear diàlegs improvisats que afavorissin a la espontaneïtat de la pel·lícula.
Les produccions eren de baix cost ja que tenien un pressupost reduït.
El so es gravava en directe.
Feien us del recurs jumpcut, és a dir, fer salts en el temps suprimint escenes.
Eren coneguts per fer un ús recurrent dels plans seqüència.
DIRECTORS
Jean-Luc Godard
Pel·lícules destacades :
Une femme est une femme (1961)
Éric Rohmer
Pel·lícules destacades :
Le Signe du lion (1962)
François Truffaut
Pel·lícules destacades :
Jacques Rivette
Pel·lícules destacades :
Paris nous appartient (1961)
The NunLa Religieuse (1966)
Agnès Varda
Pel·lícules destacades :
Cléo de 5 à 7 (1962)
Louis Malle
Pel·lícules destacades :
Ascenseur pour l'échafaud (1958)
Les amants (1958)
Zazie dans le Métro (1960)
Stolen kisses (1968)
Pierrot le fou (1965)
Une femme est une femme (1961)
