PANORÀMIC 2020
El panoràmic és una sèrie d'exposicions fotogràfiques i cinematogràfiques fetes per artistes audiovisuals.
Primera sortida 20/10/20
TIME ON QUALUDES AND RED WINE
by Anna Galí
Aquesta exposició de l'Anna Galí va consistir en un conjunt d'imatges i textos fets pel seu fill Tomeu, organitzat per ella, explicant la vida del seu fill fins que va morir per obredossis.
El missatge que vol transmetre l'Anna amb aquest projecte és el següent:
"Com ens monstrem a les xarxes socials i a quin públic ens exposem"
D'altre banda també explica les diferents etapes per les que pasa en Tomeu, el seu fill, a traves de la seva herència digital.
Opinió personal: Amí hem va agradar molt aquesta expossisió tot i que vaig sortir amb la pell de gallina... Penso que l'Anna li ha dedicat moltes hores i ha tingut que pasar per fases que penso que a ningú li agradaría pasar. En la meva opinió aquesta exposisició es brutal.
Primera sortida 6/11/20
SENSE INTIMITAT
by Andrés Hispano
Sense Intimitat forma part del Panoràmic Art Festival 2020.
A cada paret hi havien moltissimes imatges diferents endressades i de diferents persones.
Per exemple, la primera paret que és veu quan entres hi han mugshots de persones abans d'entrar a la presó, això es pot relacionar amb el projecte prinicpal de l'eximitat ja que els empresonats no tenen cap tipus de privacitat.
I així amb cada paret...
Opinió personal: Em va semblar molt creativa la manera en que va transmetre la falta d'intimitat
SORTIDA BARCELONA STOP MOTION
17/02/2021
Vam anar a veure una exposició de l'Alex on ens van projectar miniseries de stop Motion realitzades amb la seva tecnica de carbonet.
ELOGI AL MALANTÉS
Elogi al malentès és una exposició composta per diverses obres d'artistes diferents que expressen les seves visions, i sentiments sobre el malentès.
Són 14 artistes els que hi participen, podem trobar aquesta exposició al Museu de Granollers.
Valoració Personal: Hem va semblar bastant interesant aquesta expossió però no la vaig acabar d'entendre molt bé.
BLANK
La exposició tracta sobre les diferents visions que podem tenir entre Àfrica i Occident. L’artista ho fa a partir dels seus diversos viatges a l’Àfrica i el recull fotogràfic que n’ha tret de cadascun.
La trobem a Granollers, Roca Umbert, i l'artista és Lurdes R.
valoració Personal: Personalment hem va agradar bastant aquesta exposició i hem va semblar bastant interesant tot el recull audiovisual.
SUBMERGÈNCIA:
És un retaule de grans dimensions pintat sobre tela per Vicenç Viaplana.
Aquesta obra també està acompanyada d'un soport visual , el qual és tota la grabació del procés.
valoració Personal: Personalment hem va agradar bastant aquesta exposició i hem va semblar bastant interesant tot el recull audiovisual.
PANORÀMIC 2021
El dia 11/11/2021 vam anar al Museu de Granollers.
Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .
L’exposició fotogràfica resideix a la planta inferior del Museu de Granollers i ha estat comissariada per Joan Fontcuberta, un fotògraf destacat. En aquesta edició del Panoràmic trobem una extensa selecció de projectes internacionals i treballs de gran riquesa artística, tant estètica com conceptual, que juga amb els límits i possibilitats de la fotografia.
Aquesta fotografia està realitzada deixant una fulla paper fotosensible al terra de la selva amazònica. D’aquesta manera captura el paisatge d’una manera innovadora.
En aquesta peça s’ha utilitzat paper fotosensible per crear una fotografia única del paisatge. No ha estat realitzada de la manera en la que estem acostumats, sinó que ha volgut captar l’essència del paisatge. Amb aquesta imatge ens podem qüestionar quina fotografia és més fidel al paisatge, si aquella que està feta de manera tradicional o la creada per Roberto Huarcaya.
Amb aquesta inciativa Robaerto Huarcaya ens parla de les necessitats de la natura, defensa els seus drets i ens parla de com és fonamental per la nostra salut benestar i cultura.
OPINIÓ PERSONAL
Em va agradar molt la sortida però se’m va fer molt curta i vaig sentir que no teníem suficient temps per admirar les obres.
ROCA UMBERT
El dia 11/11/2021 vam anar a la Roca Umbert.
Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .
1. One minute forever d’Erwin Wurm (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
- Erwin Wurm crea una instal·lació interactiva en la qual els espectadors es converteixen sobtadament en creadors. Treballa amb l’espai i capgira la teva perspectiva dels objectes, et fa trencar els teus límits i treballar la imaginació per pensar en com crear fotos innovadores amb objectes quotidians. L’activitat proposta era fer escultures en un minut.
2. No place like home de Weronika Gesicka (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
- L'artista agafa imatges quotidianes i realitza canvis inesperats per mostrar realitats socials. A través del seu discurs mostra com les famílies perfectes no ho són tant i com no tot és el que sembla. Les fotografies són manipulades digitalment amb una gran excel·lència tècnica.
3. The Immortal Jellyfish de Rosana Antolí (14 d’octubre - 28 de novembre) a la tèrmica.
És una exposició immersiva situada a la central tèrmica. Tot i tenir una medusa gegant feta de tubs transparents, no podem catalogar l’exposició com a una obra escultòrica sinó més aviat com el recull de sentiments i sensacions que transmet l’ambient i el suport audiovisual. És una experiència que s’ha de viure amb tots els sentits i la ment obreta.
4. Top Manta del Sindiat de Manters (14 d'octubre- 28 novembre) una exposició a l’espai públic comisariada per Lucía Piedra.
És una exposició reivindicativa que tracta del dret a una vida digna que volen aconseguir les persones que formen part d’aquesta associació. L’obra estava creada per fotografies envoltades amb grafits que marcaven l’any dels fets i t’oferien una petita explicació.
5. Imaginació especulativa: El llegat afrofuturista (14 d'octubre- 28 novembre) comisariada per Mercè Alsina, on participen artistes com: John,Akomfrah, Nuotama Bodomo, Fabrice Monteiro i més.
SANTA MONICA
El dia 25/11/2021 vam anar al Santa Mònica, un centre cultural situat a Barcelona.
Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .
La sala té les parets plenes d’imatges relacionades les unes amb les altres.
Tabula rasa és una obra creada per Mònica Rosselló i Jordi Guillemet.
Tabula rasa és la denominació grega per a taula en blanc. En aquells temps no feien servir paper per escriure, sinó que gravaven les lletres sobre taules de pedra.
La exposició actual està formada per cinc parts.
La primera part és la projecció d’un llibre en blanc sobre la qual tu pots interactuar i plasmar la teva pròpia silueta.
La segona és un cercle de tela pintada amb pintura fotosensible fosforescent que s’activa en base a la llum de set projectors que s’encenen i s’apaguen. Aquestes imatges projectades són possibles primers records.
Tercera part és una projecció d’una imatge antiga i com enfoquen detalls amb un punt de llum. Això et fa preguntar-te perquè han escollit concretament aquells detalls i buscar en ells un significat més profund. A més a més, la marca de la llum es va esmorteint amb el pas del temps al igual que els records es van esvaint de la memòria.
La quarta part és l’ombra d’una ciutat feta a partir dels objectes importants del personal que treballa a Santa Mònica.
La cinquena part són unes imatges i un text penjats a la paret.
MCBA
El dia 25/11/2021 vam anar al MACBA, el Museu d'Art Contemporani de Catalunya, situat a Barcelona.
Vam anar a visitar el centre per veure la exposició permanent i la exposició temporal de Rafael Tous: En temps real.
L'estil és art conceptual.
Vam anar a visitar el centre per veure la exposició permanent i la exposició temporal de Rafael Tous: En temps real (14 de maig de 2021 al 6 de juny de 2022).
Aquesta exposició ha estat comissada per Antònia Maria Perelló, conservadora i cap de la Col·lecció MACBA, i Claudia Segura, conservadora d’exposicions i Col·lecció.
A la planta baixa estava la exposició i a la primera planta hi havia un recorregut a través de l'art contemporani entre els anys vint i setanta.
A la última planta estaven ubicades les exposicions d'art conceptual del segle XXI. Allà residia una exposició temporal anomenada Apunts per a un incendi dels ulls (22 d'octubre de 2021 al 27 de febrer de 2022).
Ha estat comissada per Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa Luna) i Hiuwai Chu.
En temps real: una exposició de Rafael Tous
En temps real és una col·lecció que pertany a Rafael Tous, un important col·leccionista d'art que ha donat generosament moltes peces al MACBA per conformar aquesta exposició. Podem veure com combina les peces de molts artistes que ha anat recopilant al llarg de la seva vida i que expressen diverses maneres de veure el món.
Ha estat comissada per Antònia Maria Perelló (conservadora i cap de la Col·lecció MACBA) i Claudia Segura (conservadora d’exposicions i Col·lecció.)
L'adquisició d'art per part de Rafael Tous aconsegueix endinsar-nos en les practiques experimentals realitzades pels artistes durant els anys setanta i vuitanta a Catalunya. És una exposició transversal que recull diferents àmbits i pràctiques de creació artística. Trenquen amb el que prèviament havia estat catalogat com a art i experimenten amb les accions, interaccions amb el seu voltant aportant una nova manera de executar critiques socials.
Els artistes que formen part d'aquesta col·lecció són: Francesc Abad, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Jordi Cerdà, CVA (Comité de Vigilancia Artística), Benet Ferrer, Alicia Fingerhut, Teresa Gancedo, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Josep Maria Joan i Rosa, Àngel Jové, Antoni Llena, Eva Lootz, Miralda, Fina Miralles, Muntadas, Pere Noguera, Jordi Pablo, Pilar Palomer, Carlos Pazos, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Francesc Torres i Jaume Xifra.
SUPERMERCART
Aquesta és una obra feta per Eugènia Balcells l’any 1976.
Crítica al consumisme excessiu i al paper dels mitjans de comunicació en aquest.
L’exposició està dissenyada en forma de U, elevada sobre el terra situada davant de parets blanques per poder veure els objectes clarament.
L’obra consisteix en diverses tires de plàstic, cadascuna plena d’un conjunt objectes similars amb petites variacions. Els objectes mantenen la seva posició perquè empaquetats en les subdivisions de les bosses de plàstic.
Podem trobar una gran varietat d’artefactes com per exemple figures de soldats, bosses de plàstic, fotografies, condons, pasta de sopa de lletres...
L’ordre i la precisió són aspectes destacables d’aquesta obra. Ens ajuda a veure l’essència del consumisme, recordant-nos a l’ordre impol·lut de les estanteries d’un supermercat.
Aquesta peça és una critica tallant al capitalisme americà instaurant-se a la societat espanyola. La gran quantitat d’objectes i la seva repetició es una manera d’obrir-nos els ulls davant a la quantitat de productes que comprem, utilitzem i llencem sense ni pensar-ho dos vegades.
Opinió personal: La visita va ser informativa però no massa entretinguda.
Anàlisi d'una pel·lícula: Spencer
Director: Pablo Larraín
Any: 2021
País: Regne Unit
Gènere: Drama/ biogràfic
Guió: Steven Knight
Fotografia: Claire Mathon
Música: Jonny Greenwood
Repartiment: Kristen Stewart, Timothy Spall, Jack Nielen, Sean Harris, Stella Gonet.
Moviment: Cinema d'autor/ biòpic
Sinopsis:
La pel·lícula mostra el moment en què la Princesa Diana decideix separar-se del Princep Carles i de la família reial anglesa, un món on mai havia acabat d'encaixar. Els fets succeeixen durant tres dies de Nadal, però el que hauria sigut una meravellosa escapada nadalenca amb els seus fills a la finca de Sandringham, acaba convertint-se en un seguit d'obligacions que oprimeixen a la Lady Di. La princesa de Gal·les, que sap que el seu marit es veu obertament amb Camila Parker-Bowles, haurà d'interpretar el paper d'amant i esposa fidel davant els paparazzis.
La pel·lícula, que no deixa de ser una biografia, ens acosta d'una manera particular a la figura de Lady Di o més ben dit, a la noia darrere de Lady Di i a banda de mostrar-nos l'actitud rebel que va tenir davant el protocol real, capta la història d'algú que se sent cada vegada més petit i necessita recuperar la llibertat abans perdre's per complet.
Moviment de la càmera:
Hi ha molta varietat de moviment, molts dels plans són estàtics però molts d'altres tenen moviment de travelling, zoom, etc
Escenografia:
L'escenografia busca com és natural, imitar l'estètica d'un palau reial britànic.
Recursos estilístics:
Larraín proposa a la pel·lícula un joc de contrasts molt potent. Juga amb la sensació d'aïllament de la protagonista però al mateix temps amb el fet de sentir-se atrapada en un lloc que no acaba d'encaixar i d'on no pot escapar.
Durant tot el transcurs de la pel·lícula, les cortines esdevenen una metàfora de la solitud i la llunyania que sent Lady Di i de la seva infància i família.
Banda sonora:
Un segle breu: Col·lecció MACBA
La col·lecció permanent del MACBA és una col·lecció que ocupa un gran espai i té diferents seccions separades per anys. Em va agradar molt aquesta exposició perquè només entrar a cada una de les sales pots veure que es caracteritzava en cada any, com per exemple la primera sala que utilitzava l'abstracció i on hi havia diferents escultures i pintures que hi jugaven amb aquest terme, a més també jugaven i experimentaven amb el terme de la tridimensionalitat. Una altra secció que em va semblar molt visual i que s'entenia molt fàcilment va ser el període de temps on es fa servir el pop art com a mitja en l'art. Aquesta secció estava molt ben distribuïda i amb diferents visuals amb àudio de manera que feia l'habitació/secció de la col·lecció molt gauditiva.
JOAN FONTCUBERTA
-Poemes de l'alquimista-
El dia 17/2/22 vam poder gaudir de l'exposició temporal Poemes de l'alquimista, creada per Joan Fontcuberta, un dels fotògrafs amb més influència d'avui dia, que també vam tenir l'oportunitat de conèixer-lo i escoltar les seves explicacions i l'eccions sobre la fotografia i el món de l'art. L'exposició estava situada al Museu de Granollers.
L'exposició està formada per diverses fotografies i reculls d'imatges reals d'estil conceptual, que eren repartides per les parets de la sala.
L'exposició consistia en com desde el paper de la fotografia es podia observar la memòria i la seva degradació a causa del pas del temps.
Les fotografies d'aquesta exposició són imatges que es trobaven en un purgatori d'imatges de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquestes tenen un impacte visual a gran escala, perquè en elles es pot veure la seva història, l'essència del pas del temps i com d'alguna manera o una altra poden cobrar vida
Aquest projecte va ser iniciat gràcies a una expedició fotogràfica a l'àrtic realitzada fà anys enrrere. No obstant, la expedició va fracassar per la caiguda del globus aerostàtic. Els tripulants no van ser trobats fins després uns quants anys. Entre els cossos van trobar un carret de fotografies, on mostraven els mals traumes que van passar els tripulants i fins i tot com la fotografia cobrava vida després d'haver estar deixada en condicions extremes i la decadència del temps.
D'aquesta manera, després d'aquesta troballa, els artistes es van plantejar l'art i la fotografia d'una altre manera i amb la ment molt més oberta.
Joan Fontcuberta exposar com la fotografia té la capacitat de comunicar-se i expressar les seves experiències, més enllà del que s'ha fotografiat. Relaciona la fotografua amb el concepte del pas del temps i la memòria
Tv3 10/01/22
El passat dilluns vam anar a TV3, on ens van fer una visita per totes les instal·lacions i platons que en disposen, a part ens van explicar que per l'elaboració d'un programa, tenen un centenar de persones treballant darrere seu, impressionant.
Per acabar vam poder participar i viure de primera ma l'extraordinaria experiència de formar públic en directe d'un programa de matins que es diu Planta Baixa.
Planta baixa
És un magazín informatiu d'actualitat que s'emet els dies feiners de les 11.00 a les 14.00 a TV3, presentat per Ricard Ustrell i coodirigit per Ricard Ustrell i Xavi Rossinyol. Va començar a emetre el setembre del 2019.
Planta baixa és un magazín d'actualitat social i política, amb reporters al carrer, moltes connexions, sense tertúlies i amb públic al plató. Fan 'periodisme de carrer, periodisme de Planta Baixa' amb tota una generació nova de periodistes s'ha estrenat a la televisió per aportar-hi un punt de vista jove, inèdit i modern del que passa a Catalunya.
El programa s'emet en directe des d'un plató de TV3, convertit en un pis de planta baixa. Ricard Ustrell reuneix cada matí un equip de periodistes renovat, amb moltes cares noves, connexions en directe, entrevistes i reportatges. El programa segueix l'actualitat social amb temes propis, testimonis inèdits, històries personals i reportatges de denúncia. I s'enforteix amb la política en directe, amb les últimes hores, les declaracions i la crònica de tot el que passa mentre dura el programa.
Museu del Disseny 14/01/22
El passat divendres 14 de gener, tot 2n de batxillerat ens vam dirigir cap al Museu del Disseny de Barcelona. Allà vam poder gaudir de tres exposicions d'art, adreçades al disseny molt interessants.
Per mi de totes les visites que vam veure la que em va impactar més i amb molta diferència va ser EL COS VESTIT. SILUETES I MODA 1550-2015.
Vam poder veure com des de l'antiguitat els humans han alterat la forma i l'aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i, sobretot, mitjançant el vestit. Així mostrant-nos diferents maneres de vestir-se tenint a veure amb els codis morals, socials i estètics de cada època. Una cosa molt interessant que ens va explicar va ser que la moda imposava cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modificaven: la natura deixava pas a l'artifici. El vestit canviava les proporcions i modificava la relació de la persona respecte de l'espai i dels altres individus. En resum l'exposició El cos vestit explica com el vestit modificava l'aparença del cos mitjançant unes accions que tendien a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament, des del segle xVI fins avui dia.
Apart també vam gaudir de l’expo de OBJECTES COMUNS i la de COL·LECCIONS D'ARTS DECORATIVES.
